En el camp d’aplicació dels components electrònics, les resistències no inductives tenen un paper important.Com el seu nom indica, "no inductiu" significa que aquest tipus de resistència té un valor de reactància inductiu molt reduït, fins al punt que es pot ignorar.Tot i que no es pot dir que no tinguin cap reactància inductiva, en molts equips electrònics de precisió, les resistències no inductives s’utilitzen per evitar l’oscil·lació del circuit i els danys a altres dispositius que poden ser causats per resistències de reactància inductiva altes.
La definició i la funció de resistències no inductives
Les resistències no inductives s’utilitzen sovint com a càrregues en dispositius electrònics per absorbir o tampó d’electricitat no desitjada.Aquesta resistència també s’anomena sovint resistència de fre o resistència de càrrega.En els equips electrònics d’alta precisió, normalment no es permet l’existència d’alta impedància, per la qual cosa cal triar resistències no inductives fetes de materials i processos de precisió d’alta qualitat.Els tipus de resistència no inductius comuns inclouen resistències de pel·lícules metàl·liques, resistències de filferro i resistències de càrrega d’alta potència de TO-220.
Com funcionen les resistències no inductives
El procés de fabricació de resistències no inductives implica una tècnica de bobinatge especial.Doblegueu els dos cables de la resistència a la meitat i connecteu -los als dos terminals de la base de resistència.Els cables restants s’enrotllen al voltant de la base de resistència.Atès que els cables en espiral durant el bobinatge són positius i negatius, la inductància generada és oposada a la polaritat, cancel·lant-se mútuament, aconseguint un efecte no inductiu.Aquest és el mètode bàsic per aconseguir la funció d’una resistència no inductiva.
Aplicacions específiques de resistències no inductives
La funció principal d’una resistència no inductiva és permetre que la resistència del fil o de la bobina funcioni sense produir inductància ni tensió induïda.En aplicacions pràctiques, una pràctica comuna és col·locar dos cables aïllats colze a colze, curtcircuit un extrem i connectar l’altre extrem a les línies d’alimentació i aplicació.Atès que les direccions actuals dels dos cables són oposades i no hi ha inductància mútua externa, es poden fer caure en una bobina i actuar només com a resistències.Per exemple, a la ranura de l'estator de grans motors de CA, sovint les resistències no inductives són enterrades per a la mesura de la temperatura.